La comarca de l’Anoia rep el 0,3% del temps informatiu malgrat representar prop de l’1,6% de la població catalana, segons una anàlisi del politòleg Jordi Muñoz a partir de les dades del CAC
L’Anoia és la comarca més infrarepresentada als principals mitjans audiovisuals de Catalunya. Així es desprèn d’una anàlisi elaborada pel professor de ciència política de la Universitat de Barcelona, Jordi Muñoz, a partir de les dades de l’informe que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha publicat sobre la distribució territorial de la informació durant el 2025.
L’estudi del CAC ja alertava que més de la meitat de les comarques catalanes van rebre, cadascuna, menys de l’1% del temps de notícia dels principals serveis informatius de TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i TVE Catalunya/La2Cat. No obstant això, la reinterpretació feta per Muñoz va un pas més enllà: compara la cobertura informativa de cada comarca amb el seu pes demogràfic per determinar si la presència als mitjans és proporcional a la població.
No acabe d'entendre que es donen aquestes dades sense posar-les en proporció a la població… https://t.co/c705PMK1Q2 pic.twitter.com/Dklo3ncUeb
— Jordi Muñoz (@jordimunozm) July 27, 2026
En aquest indicador, on el valor 1 representa una cobertura equitativa, l’Anoia obté una puntuació de només 0,19, la més baixa de totes les comarques catalanes. Traduït en dades absolutes, això significa que la comarca rep aproximadament el 0,3% del temps informatiu total, malgrat concentrar al voltant de l’1,6% de la població de Catalunya. En altres paraules, la seva presència als principals mitjans audiovisuals és prop de cinc vegades inferior a la que li correspondria si la cobertura fos proporcional al nombre d’habitants.
Diferències territorials significatives
La diferència és encara més evident quan es compara amb altres territoris. La Cerdanya registra un índex de representació de 4,44, les Terres de l’Ebre superen el 3 i el Ripollès se situa per sobre del 5, cosa que indica que aquests territoris reben una cobertura molt superior al seu pes demogràfic. Entre les comarques més infrarepresentades, darrere de l’Anoia, hi apareixen també el Maresme, amb un índex de 0,22, i el Vallès Oriental, amb 0,24.
L’informe del CAC també confirma el fort efecte de capitalitat dels mitjans catalans. El Barcelonès concentra entre el 43,9% del temps de notícia a TV3 i el 62,3% a RAC1, impulsat principalment per l’activitat política, institucional, econòmica, cultural i esportiva de Barcelona. En canvi, més de la meitat de les comarques catalanes reben individualment menys de l’1% de la cobertura anual.
Pel que fa als diferents mitjans, TV3 i Catalunya Ràdio són els que presenten una distribució territorial més equilibrada, mentre que RAC1 i TVE Catalunya concentren encara més l’atenció informativa a l’entorn de la capital catalana.

Els successos i les situacions exepcionals
L’estudi també posa de manifest que la manera com apareixen els municipis varia segons la seva mida. Als pobles de menys de 1.000 habitants, que ocupen més de la meitat de la superfície del país, la cobertura informativa està fortament condicionada per situacions excepcionals. Els incendis forestals, els fenòmens meteorològics adversos i altres emergències arriben a representar fins al 60% de les informacions, mentre que els incendis, per si sols, acumulen fins al 45% del temps de notícia dedicat a aquests municipis.
El conseller del CAC responsable de l’àmbit de continguts, Enric Casas, considera que aquesta realitat contribueix a oferir una imatge esbiaixada del territori. «Cal equilibrar la informació que es dona del territori. Per als municipis petits, sortir als mitjans de comunicació és sovint sinònim de desgràcies«, afirma. Casas defensa que els mitjans haurien de reflectir també l’activitat econòmica, cultural i social dels municipis més enllà dels episodis excepcionals.
L’anàlisi de Jordi Muñoz reforça aquesta reflexió amb una dada especialment significativa per a l’Anoia. Més enllà de rebre poca atenció en termes absoluts, és la comarca que presenta el major desequilibri entre el seu pes demogràfic i la presència als principals informatius audiovisuals del país, convertint-se en el territori més invisibilitzat de Catalunya segons aquest indicador.