A poc menys d’un any per a les eleccions municipals del 2027, el precedent del 12-M, l’escalada d’Aliança Catalana en els baròmetres del CEO i la bretxa entre les dades reals de seguretat i la percepció ciutadana posen a prova la resistència dels partits tradicionals a la comarca
A poc menys d’un any per a la pròxima cita amb les urnes municipals del maig de 2027, el taulell polític de l’Anoia ha començat a moure’s. El compte enrere ha activat totes les alarmes a les seus dels partits tradicionals, que observen com la recomposició del mapa sobiranista a Catalunya amenaça de trasbalsar majories històriques als ajuntaments anoiencs.
L’Anoia no és Ripoll, però comparteix algunes de les fractures socioeconòmiques, la pèrdua de pes industrial i el desencís polític que han servit de cultiu per al discurs de Sílvia Orriols. Entre la capital, Igualada, feu tradicional del catalanisme d’ordre, els municipis de la Conca d’Òdena i l’extens entorn rural de la comarca, el territori es troba en un creuer de camins decisiu.
La possibilitat que la formació d’extrema dreta independentista aconsegueixi articular candidatures locals fa planejar la mateixa incògnita a tot el territori. Es tracta d’una amenaça real capaç de fragmentar el vot i condicionar els governabilitat dels ajuntaments, o bé toparà amb un sostre electoral infranquejable davant els lideratges consolidats?
El precedent del 2024: un primer avís sense infraestructura
Per entendre que aquest fenomen no parteix de zero a la comarca, cal recordar el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2024. En aquells comicis, Aliança Catalana va obtenir un 4,19% dels vots a l’Anoia, superant els Comuns i frec a frec amb la CUP.
Aquesta xifra resulta especialment rellevant perquè es va aconseguir quan la formació era un partit nou i extraparlamentari. No tenien cap mena d’implementació territorial a la comarca i van fer una campanya de recursos pràcticament mínims en comparació amb la resta de forces.
El terratrèmol del CEO i la profunda crisi de Junts
Aquest precedent comarcal es veu ara amplificat per la projecció de les dades demoscòpiques en l’àmbit català. Els darrers baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) confirmen un escenari on Aliança Catalana podria disparar-se des dels dos diputats actuals fins a una forquilla d’entre 23 i 25 escons.
Aquest creixement té una contrapartida directa en el sever desgast de Junts per Catalunya. La formació patiria una davallada històrica, perdent gairebé la meitat de la seva representació per situar-se entre els 16 i els 18 diputats.
L’estudi del CEO certifica que la principal font de vots d’Orriols és precisament una fugida de votants de Junts desencantats amb el rumb del sobiranisme —amb el suport a la independència en mínims històrics— i preocupats per l’ordre públic i la gestió migratòria.
Immigració i delinqüència sota la lupa
Quina és la realitat de l’Anoia pel que fa als dos eixos centrals del discurs d’Aliança Catalana? Les dades oficials de l’Idescat i del Ministeri de l’Interior mostren un escenari allunyat de l’excepcionalitat.
La població de nacionalitat estrangera a la comarca se situa en un 11,2%, mentre que a Igualada arriba al 15,1%. Aquestes xifres queden per sota de la mitjana catalana (16,5%) i molt lluny de comarques com el Ripollès, Osona o l’Empordà, on diversos municipis superen el 25% o el 30%.
Pel que fa a la delinqüència, els índexs de criminalitat a Igualada es mantenen estables o a la baixa en delictes greus, amb xifres notablement més baixes que capitals veïnes com Manresa o Vilanova i la Geltrú.
No obstant això, la formació d’extrema dreta no necessita xifres desbordades per teixir el seu discurs. En té prou amb capitalitzar la bretxa entre les dades fredes i la percepció d’incivisme, la sensació d’impunitat o episodis puntuals.
Del «tallafocs» d’Igualada a la Conca i l’Anoia rural
Aquest escenari planteja reptes molt diferents segons el punt de la geografia anoienca. A Igualada, la figura de l’alcalde Marc Castells (Junts per Igualada) ha mantingut un estil de gestió de perfil alt en seguretat, civisme i presència policial, i pateix en problemàtiques com l’accés a l’habitatge o la connexió amb Barcelona amb transport públic.
Aquest discurs ha funcionat fins ara com un tallafocs efectiu per retenir el votant tradicional de centre-dreta que demana fermesa sense haver de sortir del marc institutional. Retenir aquest electorat serà la gran clau de volta a la capital.
En canvi, a la Conca d’Òdena, en municipis com Vilanova del Camí o Santa Margarida de Montbui, el perfil sociodemogràfic fa que el discurs d’Aliança tingui més dificultats per penetrar en barris on el PSC o Vox tenen posicions consolidades. Per contra, a l’Anoia rural i als municipis més petits, on el sentiment sobiranista és predominant i el desencís amb les forces majores és profund, el terreny de precampanya es preveu especialment favorable per al missatge d’Orriols.
La gran assignatura pendent: Construir llistes en dotze mesos
Malgrat la inèrcia favorable de les enquestes, Aliança Catalana afronta el seu principal obstacle en la manca d’infraestructura local a la comarca. Una cosa és la projecció de vot en unes eleccions al Parlament, on la marca i la figura mediàtica de Sílvia Orriols canalitzen el vot de protesta, i una altra de molt diferent és articular llistes municipals amb garanties a pocs mesos del 2027.
La dificultat per trobar caps de cartell coneguts, respectats i arrelats a cada poble és la gran feblesa de la formació. En unes eleccions municipals, el votant anoienc acostuma a prioritzar la proximitat i la confiança en la gestió diària per sobre del soroll de la política nacional.
En definitiva, Aliança Catalana té la capacitat de condicionar l’agenda política de l’Anoia, però el seu impacte real als ajuntaments dependrà directament de si aconsegueix construir estructures locals credibles en els pròxims nou mesos.
