Brussel·les vol prohibir l’accés als menors de 13 anys i crear comptes restringits fins als 15, amb control parental i límit d’una hora al dia
La Unió Europea vol posar límits comuns a l’accés dels infants i adolescents a les xarxes socials. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimecres una proposta que estableix diferents nivells d’accés en funció de l’edat i que obligaria les grans plataformes digitals a reforçar la protecció dels menors.
La iniciativa, batejada com a ‘EU Kids Act’, serà presentada formalment per la Comissió Europea aquest dijous. Per tant, les mesures anunciades encara no són d’aplicació i hauran de superar el procés legislatiu europeu abans de convertir-se en normes vinculants.
Què passaria segons l’edat?
La proposta planteja tres trams diferenciats. Els menors de 13 anys no podrien accedir a les xarxes socials. Entre els 13 i els 15 anys, només podrien disposar de comptes limitats, creats i supervisats amb l’autorització dels pares, mares o tutors legals.
Aquests comptes tindrien funcionalitats restringides i, segons l’anunci de Von der Leyen, un límit d’una hora d’ús diari. A partir dels 15 anys, els adolescents podrien disposar dels seus propis comptes, però les plataformes haurien d’aplicar mesures de protecció específiques fins a la majoria d’edat.
L’objectiu de Brussel·les és, per tant, que no hi hagi una única edat mínima a partir de la qual un menor pugui utilitzar les plataformes sense restriccions, sinó que la protecció s’adapti a cada etapa.
No només es tracta de posar una edat mínima
La futura normativa també vol actuar sobre el funcionament de les pròpies plataformes. Von der Leyen ha carregat contra les funcions dissenyades per mantenir els usuaris connectats durant més temps i ha defensat que les xarxes hauran de demostrar que els seus serveis són segurs per als menors.
Entre els riscos assenyalats per la presidenta de la Comissió hi ha els sistemes pensats per retenir l’atenció dels usuaris, l’exposició a continguts cada vegada més extrems, el ciberassetjament i la utilització d’imatges de menors per generar continguts sexualitzats amb intel·ligència artificial. La regulació europea s’afegiria així a les obligacions que les plataformes ja tenen sota el Reglament de Serveis Digitals (DSA) en matèria de protecció dels menors.
La proposta arriba després que la Unió Europea hagi anat avançant també en sistemes de verificació de l’edat. La Comissió ha desenvolupat una eina europea perquè les plataformes puguin comprovar si un usuari supera una determinada edat sense haver de revelar necessàriament tota la seva identitat.
Per què Brussel·les vol intervenir?
Von der Leyen ha justificat la iniciativa pels riscos que, segons ha exposat davant del Parlament Europeu, comporta l’ús intensiu de les xarxes socials durant la infància i l’adolescència.
La presidenta comunitària ha afirmat que els joves passen actualment entre quatre i sis hores al dia davant de pantalles i ha relacionat l’exposició continuada a determinats continguts i mecanismes de les plataformes amb problemes com la pèrdua de son, l’ansietat, les autolesions i el ciberassetjament.
Durant el discurs, també ha posat com a exemple el cas d’una noia belga de 14 anys que va morir per suïcidi després de patir assetjament a internet. Von der Leyen ha defensat que les plataformes han de deixar de traslladar tota la responsabilitat als usuaris i assumir obligacions específiques sobre el disseny i la seguretat dels seus serveis.
Què diuen els eurodiputats catalans?
La proposta ha rebut una primera valoració positiva de l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, que ha celebrat les mesures anunciades per protegir els menors però ha advertit que són «només el principi d’un llarg camí». Riba ha reclamat abordar de manera més profunda quin paper han de tenir les xarxes socials a Europa.
També l’eurodiputada del PPC Dolors Montserrat ha valorat favorablement l’anunci d’una llei europea per limitar l’accés dels menors a les xarxes socials i ha defensat que permetria avançar cap a un ús més segur de les plataformes.
Des del Govern català, el conseller d’Unió Europea i Afers Exteriors, Jaume Duch, ha assenyalat que Catalunya haurà de posicionar-se en funció de la legislació que acabi aprovant la Unió Europea i de la seva posterior aplicació en l’àmbit espanyol. Duch també ha defensat que la UE continuï regulant la tecnologia davant dels riscos que planteja el seu desenvolupament.
Quan entraria en vigor?
La proposta encara ha de començar el recorregut legislatiu. La Comissió Europea presentarà formalment el text de l’‘EU Kids Act’ i, posteriorment, haurà de ser negociat i aprovat pel Parlament Europeu i pels estats membres.
Això significa que, de moment, els menors europeus continuen subjectes a la normativa vigent i que els límits anunciats per Von der Leyen encara no són aplicables.
La proposta obre ara un debat europeu sobre fins a quin punt s’ha de restringir l’accés dels menors a les xarxes socials, com s’ha de verificar l’edat dels usuaris i quines responsabilitats han d’assumir les plataformes sobre el seu funcionament.
