Entre les dotze i dos quarts d’una del migdia d’un dissabte plujós de febrer una quinzena de persones han entrat a la llibreria. Ho han fet en degoteig. Mai massa estona de cua, mai més d’un parell de veïns davant del taulell del quiosc de la cantonada del carrer de Santa Llúcia.
S’han endut, l’un darrere l’altre, dues novel·les, un conte infantil, un llibre de receptes i una revista de cuina —la mateixa senyora—, un diari, un grapat de material escolar, dos paquets de cromos, una cartera i dues sèries d’impressions i fotocòpies. I també una quinzena de converses encapçalades, en la majoria dels casos, pel nom propi de la clientela —“Consol, què farem avui?” —, i seguides d’una pregunta per l’operació superada, la creixença del net o l’esmorzar de forquilla.
“Sempre m’ha agradat molt ser botiguera”, fa la Magda Caziu, que fa vint-i-cinc anys que regenta el negoci amb el seu marit, el Ciprià Fanega. Són els propietaris de Més K Llibres, l’antiga Llibreria Huguet, l’última llibreria que queda oberta a Vilanova del Camí.
Fidel defensora del petit comerç i la necessitat de fer poble —“s’ha de fer poble, no hi ha una altra manera”, repeteix— fa anys que entre el seu marit i ella treballen de dilluns a diumenge, participen en fires i festes i col·laboren amb les associacions del municipi. “Ara tanquem el dissabte al migdia, però hem estat vint-i-quatre anys obrint de dilluns a diumenge”, puntualitza. “M’agrada fer coses. Jo dic que sí a tot el que em proposen”, explica la llibretera. Últimament, fins i tot s’ha atrevit a visitar setmanalment Ràdionova, la ràdio municipal, per avançar als oients les exclusives de la premsa del cor.
Tot i que la Magda és positiva de mena, veu amb preocupació l’evidència: a Vilanova no hi queden llibreries. N’hi havia arribat a haver cinc, en el millor moment, però van anar tancant, com tants altres petits comerços. La penúltima, al carrer Major, ja fa vuit anys que va abaixar la persiana.
El marit de la Magda està jubilat —en jubilació activa– i a ella li queden tres anys per a poder-se retirar, tot i que encara té ganes d’allargar-ho una mica. Quan ells pleguin, si no hi ha ningú que els agafi el relleu —“jo lluitaré molt per traspassar-la”, diu—, Vilanova quedarà orfe de llibreries.
I això no pot ser. Un poble sense petits comerços, especialment un poble sense llibreria, és un poble sense
vida. Sense veus amables que recomanin contes, que comentin receptes, que comparteixin èxits i mals tràngols, Vilanova seria un poble trist.
Potser sí que durant una estona d’un dissabte plujós de febrer una quinzena de persones han visitat la Magda i en Ciprià. Però a Vilanova, com arreu, els camions d’Amazon s’hi passegen massa sovint. I, si no, tots tenim molt per mà la visita a l’Abacus de la ciutat que ens és veïna.
De tant en tant, però, està bé recordar que, malgrat que tot els bufa en contra, els botiguers de mena com la Magda i el Ciprià, convençuts que això que fan és més que un negoci, sabedors del rol social que juguen al municipi, continuen remant endavant. Que s’han organitzat per obrir la llibreria passi el que passi durant dues dècades i mitja. També —i quin també més difícil d’escriure— mentre lluitaven el càncer terminal del seu fill a l’hospital.
Estaria bé agrair-los la tasca més sovint. De paraula i, algun cop, escollint fer-li un WhatsApp a la Magda —o trucar-li, escriure-li per correu o per Instagram o passar-la a veure— per a demanar-li un llibre. Si no el té ara mateix a la botiga, en menys d’una setmana l’hi tindrà.
