Fa uns dies Igualada News publicava quines han sigut les principals preocupacions dels anoiencs durant l’etapa 2023-2024, segons el baròmetre de la Diputació de Barcelona. Entre aquestes hi trobem la seguretat ciutadana, que puja gairebé cinc punts, la gestió política i municipal o l’atur i les condicions de treball, que ha baixat tres punts respecte l’última enquesta, de l’etapa 2020-2022. Hi ha una dada rellevant, que recull el mateix article, de la qual podem sentir-nos orgullosos, i és que el 73% dels ciutadans de l’Anoia asseguren estar molt o bastant satisfets de viure al seu municipi, i un 43,4% creu que el seu municipi ha millorat en el darrer any.
La circulació i la comunicació amb altres municipis preocupen poc, a només un percentatge del 2,4% i el 2,3%, respectivament. Pot preocupar més o menys, però és una qüestió que irromp en el dia a dia de la majoria de persones. Prova d’això, i només per citar un exemple, les dues notícies més reproduïdes durant l’any 2024 a Igualada News tenen a veure amb incidències de la Hispano. La mobilitat ens afecta, però és una cosa que, mentre sigui més o menys funcional, no ens preocupa del tot.
Crec que estem tots ja una mica farts de parlar de la Hispano, de les incidències estrafolàries que provoca, cada cop més difícils de justificar. L’altre tema estrella (des de fa dècades) és la idoneïtat o no de l’arribada del tren gran a Igualada, que és un altre debat. Recentment s’han publicat dades preocupants sobre l’R6, la línia de FGC que ens connecta amb el Baix Llobregat. Només per citar-ne una: aquesta línia pateix una incidència cada tres dies. Això sí que hauria de ser innegociable. Més enllà de decidir quin tren volem, si petit o gran, el tren ha de ser un servei decent.
Quan viatjo m’adono que la porta d’entrada d’un país és molt important, que l’opinió que m’acabaré creant del lloc en qüestió comença precisament allà, a l’aeroport o a l’estació de trens. Potser hauríem de cuidar més les nostres portes d’entrada, i treballar per evitar que, per exemple, l’R6 concentri més de la meitat d’incidències de les línies d’FGC.
Catalunya encara és un territori molt centralista en el que hi ha un focus clar en el que es concentra la població, i la resta ens repartim les possibilitats d’un territori ric i extens. Per molta gent, no tan llunyana, encara som una comarca desconeguda. El que està clar, doncs, és que les comunicacions ens dignifiquen, ens apropen a la resta del territori i ens fan més competitius a tots els nivells. A aquest nou any li demano, de moment, que seguim millorant en connectivitat, que ens seguim posant al mapa.
