L’esdeveniment, organitzat per Igualada News, va agrupar assistents de totes les edats i va esdevenir un espai de reflexió col·lectiva entre la Comissió de Reis, les veus en nom de l’antiracisme i el públic.
Un centenar de persones es van agrupar ahir al vespre al Kiosk del Rec d’Igualada per escoltar el debat que organitzava aquest mitjà sobre la festa del Reis de la ciutat. La conversa va comptar amb Pau Durant i Ismael Miñano, de la Comissió de Reis; Lamine Sarr, del Sindicat de Manters, un de les entitats antiracistes més importants del país i Júlia Fuertes, que va aportar una perspectiva testimonial de la festa i va abordar les principals polèmiques que han envoltat la festa al llarg dels darrers temps. El debat va ser moderat per la periodista anoienca Laura Tapiolas.
«La festa anirà canviant»
Els debats que ha generat la festa de Reis al llarg dels seus 130 anys d’història són diversos: des de la crítica al component elitista de la comissió organitzadora a la manca de perspectiva feminista. Els últims anys, a conseqüència de les peticions de diversos col·lectius antirracistes, ha crescut una nova polèmica: el racisme que es desprèn de la pràctica de pintar-se la cara de negre, coneguda com a blackface.
Lamine Sarr, primer ponent a intervenir, va posar l’accent en la diferència entre la intenció i l’efecte real d’una pràctica o tradició, subratllant que una bona voluntat no neutralitza l’impacte potencialment ofensiu que pot tenir sobre determinats col·lectius. Per la seva banda, Júlia Fuertes va explicar el seu procés de presa de consciència personal respecte a la festa i com l’experiència de viure a Holanda, país on ja s’ha viscut un debat similar entorn d’una celebració tradicional, la va portar a adoptar una mirada crítica sobre el model actual. En el torn de rèplica, els membres de la Comissió de Reis van contextualitzar els orígens de la festa i van defensar que, des del seu punt de vista, en l’actualitat no s’hi practica cap acció racista. Tot i això, Ismael Miñano va admetre que “no tinc la certesa que això continuï sent així; la festa anirà canviant”, reconeixent la necessitat d’adaptació futura.
En un segon bloc del debat, es va situar el paper de la dona al centre de la reflexió, posant de manifest la seva absència històrica en espais destacats de la celebració. Des de la Comissió es va exposar que en la darrera cavalcada aquesta situació ja va començar a canviar, amb una presència femenina més visible per primera vegada. Pel que fa a altres figures tradicionals, com el Patge Faruk, la Comissió va admetre que la seva adaptació a aquestes demandes és més complexa.
Alta participació
El debat es va desenvolupar en un clima pausat i respectuós, i va generar una notable expectació entre el centenar d’assistents que es van aplegar al Kiosk del Rec. L’acte va concloure amb un breu torn obert de paraules en què cinc persones del públic van poder formular reflexions i preguntes directes als ponents.
L’organització agraiex l’elevada participació i destaca que la resposta del públic confirma la necessitat de crear espais de reflexió ciutadana per abordar qüestions de ciutat, amb la voluntat de poder impulsar nous debats en el futur.
Pròximament, es podrà fer arribar per privat la gravació de l’acte a tothom qui ho demani.
