El patrimoni de secà i muntanya que resisteix a la comarca davant del risc d’extinció de més del 90% dels arbres fruiters tradicionals
Cap als anys 60 del segle XX, els camps i horts de la comarca de l’Anoia acollien al voltant de 250 varietats d’arbres fruiters i altres llenyoses cultivades tant per a l’autoconsum com amb finalitats comercials. Aquestes varietats, seleccionades durant generacions per garantir la disponibilitat de fruita durant tot l’any, es troben avui en una situació crítica: més del 90% han desaparegut o corren un greu risc de fer-ho en els pròxims anys segons Eixarcolant.
L’estiu anoienc, però, encara conserva un petit reducte d’aquest patrimoni agrícola, cultural i gastronòmic adaptat a les condicions ambientals locals. Redescobrir i consumir la fruita de temporada i de quilòmetre zero de la comarca és l’eina més directa per generar noves oportunitats agrícoles i fer el territori més sobirà en termes alimentaris davant el context de canvi climàtic.
El Préssec de Piera
El principal exponent de la fruita d’estiu al sud de l’Anoia és el préssec de Piera, concentrat especialment a l’entorn del nucli de la Fortesa. Aquest fruit es caracteritza pel seu cultiu en règim de secà sobre sòls d’origen calcari. Al no rebre regadiu artificial, l’arbre regula el creixement del fruit de manera natural, fet que propicia una major concentració de sucres i d’aromes en la polpa.
Els agricultors de la zona en fan la collita manualitzada segons el punt òptim de maduració i el comercialitzen directament en mercats locals de la vila, evitant el pas per cambres de refrigeració industrial.
La Poma Roqueta (o de Plana)
La poma Roqueta, coneguda també en l’àmbit local com a poma Plana, és una de les varietats de llavor històricament documentades a la comarca de l’Anoia. El tret morfològic més destacat d’aquest fruit és la seva forma marcadament aplanada, acompanyada d’una pell que combina franges verdes i vermelles.
La seva maduració s’inicia a finals del període estival, oferint una textura cruixent. En tractar-se d’un arbre adaptat històricament al territori, presenta una bona tolerància a les condicions ambientals locals sense dependre de tractaments i insums intensius.
La Pruna Colló de Mico
La pruna de la varietat Colló de Mico és una fruita de pinyol tradicional present en l’arboricultura històrica de l’Anoia. Aquest fruit presenta una forma lleugerament allargada, una mida mitjana i una textura ferma amb un perfil de sabor on s’equilibren el contingut dolç i els punts d’acidesa.
L’arbre és una varietat rústica que respon bé a les limitacions hídriques dels sòls de la comarca. La seva continuïtat als horts locals és objecte d’interès per part dels projectes de recuperació agrícola que busquen reintroduir fruites clàssiques en el circuit de consum actual.
L’Albercoc de galta vermella de l’Anoia
L’albercoc de galta vermella és una altra de les varietats tradicionals presents en els inventaris del patrimoni fruiter de la comarca. Visualment es reconeix per una pell vellutada que mostra una tonalitat vermella intensa en la zona exposada directament a la radiació solar, mentre que la polpa manté un color taronja encès.
Aquest albercoc s’ha cultivat històricament en els camps de secà del territori, mostrant una bona resistència al clima continental de la zona. Es tracta d’un producte de temporada estricta que requereix una comercialització ràpida a causa de la seva maduració natural.
La Pera de Sant Joan d’Argençola
La pera de Sant Joan d’Argençola és una varietat tradicional que marca l’inici del calendari de recol·lecció de fruita de pinyol a l’Alta Anoia. Es tracta d’un fruit de mida petita, pell verdosa i una textura de carn notablement compacta, apta tant per al consum en fresc com per a l’elaboració de conserves.
Aquesta varietat s’ha conservat històricament en petits horts familiars de la zona, on s’ha mantingut a petita escala per a l’autoconsum. La seva catalogació recent permet documentar l’existència d’aquesta línia de cultiu adaptada a les condicions de l’interior de la comarca.
Eixarcolant i la xarxa que rescata l’ADN del nostre camp
Més enllà del compromís individual de la pagesia, la salvaguarda de tot aquest patrimoni botànic té un motor col·lectiu imprescindible a la comarca: el Col·lectiu Eixarcolant, amb seu a Jorba. Aquesta entitat treballa de manera incansable mitjançant la recerca etnobotànica i la prospecció de camp per localitzar, catalogar i multiplicar les llavors i esqueixos d’arbres fruiters que formen part de la memòria històrica de l’Anoia.
A través d’iniciatives com el seu Arboretum de varietats tradicionals o la comercialització de llavors i plantes locals, el col·lectiu actua com un autèntic banc de la biodiversitat que impedeix l’extinció genètica d’aquests fruits. Donar suport a projectes com Eixarcolant, així com triar aquestes varietats a les agrobotigues, mercats de pagès i fires de la comarca, és l’única manera de garantir que la riquesa agrícola de l’Anoia no sigui només un record en els llibres d’història, sinó un motor econòmic i social ben viu.
