De la música antiga a la moda global i l’aeronàutica pionera, aquests són els deu perfils nascuts a la capital de l’Anoia amb més transcendència més enllà de les nostres fronteres.
Igualada no s’explica només pel seu teixit industrial o el seu perfil geogràfic; s’explica, sobretot, pel llegat de la seva gent. Al llarg dels segles, la ciutat ha estat el bressol d’esperits inquiets que han transformat disciplines tan dispars com la musicologia, l’estratègia política o el disseny. Des de personatges que van establir les bases de l’aviació moderna fins a actrius que avui encapçalen les llistes d’audiència globals, Igualada ha exportat talent amb una empremta inesborrable.
A continuació, repassem les deu trajectòries nascudes a la ciutat amb més impacte en la història col·lectiva
10. Gabriel Castellà i Raich (1876)
L’arxiver de la identitat igualadina. Cap ciutat pot ser conscient del seu valor sense algú que en guardi les claus del passat, i Castellà va ser aquest guardià per a Igualada. Historiador i arxiver municipal, va dedicar la seva vida a investigar el folklore, la història gremial i la vida quotidiana de la ciutat, evitant que moltes tradicions caiguessin en l’oblit.
Autor de les imprescindibles Efemèrides igualadines, la seva tasca va ser la llavor del futur Arxiu Històric de la ciutat. Castellà no només va escriure sobre documents, sinó que va saber transmetre l’estimació per la història local a través d’articles i conferències, essent el fonament sobre el qual es construeix la consciència històrica dels igualadins actuals.
9. Joan Llacuna i Carbonell (1905)
La poètica de la memòria i el paisatge. Considerat un dels poetes més fins de la literatura catalana, Llacuna va saber elevar el paisatge de l’Anoia a la categoria de mite literari. La seva poesia és d’una elegància i una profunditat espiritual que va captivar intel·lectuals com Salvador Espriu, connectant la quotidianitat amb la transcendència.
La seva obra, tot i no ser extensa, és d’una qualitat excepcional, amb llibres com Ònix i níquel o Aurora de l’Aragall. Llacuna va viure amb discreció, però el seu llegat poètic és una de les peces més brillants de la lírica del segle XX, recordant-nos que des d’Igualada es pot escriure sobre l’univers sencer.
8. Josep Romeu i Figueras (1917)
L’humanista total: poesia, crítica i recerca. Tot i néixer tècnicament a Òdena, la seva vida i obra estan indissolublement lligades a Igualada i Barcelona. Romeu va ser un dels intel·lectuals més polifacètics del segle XX català, exercint de poeta, crític literari i expert en musicologia. Va ser membre fundador de la històrica revista Ariel, un oasi de resistència cultural catalana durant la dictadura.
La seva producció acadèmica és immensa, amb estudis fonamentals sobre el teatre medieval i la poesia tradicional. Romeu no només va escriure versos d’una gran sensibilitat existencial, sinó que va actuar com un pont entre la tradició popular i l’alta cultura, essent reconegut amb premis de màxim prestigi com el Milà i Fontanals de l’IEC.
7. Joan Mercader i Riba (1917)
La memòria rigorosa de la historiografia catalana. Doctor en història i investigador del CSIC, Mercader és un dels grans noms de la cultura igualadina de la postguerra. Va ser deixeble directe de Jaume Vicens Vives i va destacar pel seu rigor acadèmic en l’estudi de la transició de l’Antic Règim cap a la modernitat, especialment durant l’època de Josep Bonaparte i el segle XIX.
Més enllà dels seus llibres, la seva rellevància radica en la seva tasca de vertebració cultural: va ser el fundador del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada. La seva biblioteca personal, avui custodiada a la ciutat, és un dels fons històrics més rics de la comarca, i la seva Creu de Sant Jordi certifica una vida dedicada a preservar la veritat del passat.
6. Gaspar Camps i Junyent (1874)
El mestre de la Belle Époque i el «Mucha» català. Gaspar Camps és l’artista igualadí amb més influència en l’estètica europea de principis del segle XX. Instal·lat a París, va esdevenir un dels cartellistes més sol·licitats de l’època. El seu estil Modernista li va valdre el sobrenom del «Mucha català», competint en popularitat amb els grans mestres francesos per la seva elegància i detallisme.
La seva rellevància radica en la seva capacitat per portar l’art al gran públic a través de calendaris, revistes i productes comercials de luxe. Tot i la seva fama internacional, Camps mai va oblidar els seus orígens, deixant una empremta visual que avui es considera una de les peces més brillants del patrimoni artístic universal sorgit d’Igualada.
5. Pere Vives i Vich (1858)
L’arquitecte del cel i pioner de l’aviació. Nascut en una Igualada que començava a industrialitzar-se, Vives i Vich va esdevenir un general i enginyer militar clau per a la modernització tecnològica de l’Espanya. Se’l considera el fundador de l’aeronàutica militar espanyola, ja que va dirigir el Servei d’Aerostació i va ser el primer espanyol a volar en aeroplà l’any 1909, de la mà de Wilbur Wright a Pau (França).
La seva influència va ser estratègica: va organitzar el primer bombardeig aeri de la història durant la guerra del Marroc i va impulsar la creació d’infraestructures que encara avui defineixen la xarxa d’obres públiques. Tot i la seva carrera a Madrid i el Marroc, la seva figura resta lligada a Igualada com el símbol de l’enginy que gosa aixecar el vol.
4. Antoni Dalmau i Ribalta (1951)
L’homme d’Estat i l’intel·lectual compromès. President del Parlament de Catalunya (1988-1992) i de la Diputació de Barcelona, Dalmau va ser una figura central de la política catalana de la transició i la consolidació democràtica. Des de les files del socialisme, va treballar per la vertebració territorial i el progrés social, mantenint sempre un peu ferm a Igualada.
Paral·lelament a la gestió pública, va destacar com un historiador minuciós i un novel·lista de gran èxit, especialment amb el seu premi Néstor Luján de novel·la històrica. La seva passió per l’estudi dels càtars i l’anarquisme català va conviure amb el seu lideratge en institucions com el Teatre Lliure i l’Orfeó Català, deixant un llegat de civisme i cultura difícil d’igualar.
3. Diana Gómez i Raich (1989)
El rostre de la cultura popular contemporània. Diana Gómez és la representant de la nova onada de talent igualadí que ha conquerit la indústria de l’entreteniment global. Actriu de gran versatilitat, ha passat de produccions de teatre a protagonitzar èxits massius a plataformes com Netflix, essent la cara visible de fenòmens com Valeria i participant en l’aclamada La Casa de Papel.
La seva carrera, iniciada des de ben jove, l’ha convertit en una de les actrius més reconegudes de la seva generació. La seva capacitat per connectar amb un públic internacional des de la naturalitat i el talent interpretatiu la situa com la principal ambaixadora de la Igualada creativa del segle XXI, inspirant una nova generació d’artistes locals.
2. Carme Murt i Francès (1946)
La revolució del punt a escala global. Hereva de la tradició tèxtil igualadina, Sita Murt va transformar el negoci familiar en una firma de moda d’avantguarda present a les passarel·les de Barcelona, Madrid i París. La seva visió va ser capaç de dotar de modernitat i feminitat el punt, una tècnica artesana que va portar fins a les Galeries Lafayette de París.
Més enllà del disseny, Murt va ser una empresària pionera que va saber llegir els canvis del mercat global sense deslocalitzar l’ànima de la seva creació. Guanyadora de la Medalla al Treball President Macià, el seu nom segueix sent sinònim d’elegància i de la potència industrial d’una Igualada que es va saber reinventar gràcies al seu talent.
1. Jordi Savall i Bernadet (1941)
L’ambaixador de la pau i la música antiga. Savall és, amb tota probabilitat, l’igualadí amb més projecció internacional de tots els temps. Violagambista i director d’orquestra, ha dedicat la seva vida a rescatar del silenci obres mestres de la música antiga, renaixentista i barroca, fundant grups d’elit com Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya.
La seva rellevància transcendeix l’escenari; nomenat Ambaixador de la UNESCO per la Pau, entén la música com un llenguatge universal per al diàleg intercultural. Amb un premi Grammy i la Medalla d’Or de la Generalitat, el seu llegat és una oda a la diversitat humana i un orgull constant per a la seva ciutat natal, que el reconeix com un mestre de mestres.
